dimarts, 15 de novembre del 2016

Dues maneres de canviar el món: Què me'n dius i Trump.

Per Marc Gallifa Fillat. (@MarcGFillat)

Benvingudes i benvinguts a la secció Reflexió i transformació, sóc en Marc Gallifa Fillat i estic molt il·lusionat per començar aquest nou projecte!! El meu objectiu en aquesta secció serà remoure consciències i fer pensar als lectors, sóc una persona crítica amb el món i amb el sistema en que vivim i penso que tots ho hauríem de ser una mica. Vull compartir pensaments, inquietuds i propostes de canvi. Parlaré d’economia, de política, d’educació i de moviments socials i transformadors. Però, sobretot, vull ensenyar altres realitats de la vida d’un jove estudiant implicat en la transformació social tant com pot i, a partir d’aquí, donar noves eines a les persones perquè alimentin el seu propi esperit crític.
El món només es podrà canviar si les persones s’adonen de que aquest necessita un canvi.

Us escric, a continuació, els meus arguments complets que responen a les preguntes plantejades l’altre dia a la secció d’aquest mateix bloc “A Quatre bandes” sobre la elecció de Donald Trump com a nou President dels Estats Units.

Què en penses de l'elecció dels ciutadans estatunidencs de Donald Trump com a president dels EUA? Per què creus que l'han escollit?
Des de la perspectiva d’una persona que no creu en el racisme, en l’opressió dels drets de la dona ni en la islamofòbia és evident que l’elecció de Trump no és una bona notícia. Tot i així, no vol dir que no hi hagi motius que expliquin l'arribada d'aquest home a la Casa Blanca. La causa que crec que és més important s’explica per fenòmens fonamentalment econòmics. En els últims 40 anys hem viscut un procés de globalització econòmica que consistia en integrar el mercat a escala mundial. Aquest procés és causat per dos motius; la millora tecnològica i la voluntat política. El primer es basa en la millora de les comunicacions i les facilitats del comerç així com el desenvolupament tècnic en alguns sectors concrets. Pel què respecta el segon, consisteix en l’interès que tingui la política dels Estats en liberalitzar els mercats i permetre l’entrada i sortida de productes en funció de les seves possibilitats competitives. 

Aquest model ha fet més fort el sistema capitalista i ha fomentat el liberalisme de forma clara, però tot això es comença a trencar l’any 2008 amb la gran crisi econòmica. Aquesta va fer caure el sector immobiliari i va provocar la pèrdua de molts llocs de treball, molta gent va quedar a l’atur. L’economia ens diu que si la gent perd el seu lloc de treball i, per tant, el seu salari, consumeix menys; si consumeix menys, les empreses produeixen menys; si es produeix menys, les empreses acomiaden treballadors; i si s’acomiaden treballadors, aquests tenen menys renda per consumir, i així successivament. Als EUA s’han perdut 5 milions de llocs de treball industrials i s’han tancat 60.000 fàbriques en els últims 15 anys. Això demostra que hi ha molta gent que s’ha vist perjudicada per aquesta crisi i, també, per aquest procés de globalització que permet l’entrada de productes tant o més barats que els locals, i això provoca un problema competitiu important. I qui són els culpables de la globalització i, en conseqüència, de la precarització de la vida de les persones? Doncs “l’establishment” que ha governat aquests darrers anys i que són els defensors de la globalització econòmica. Aquestes classes treballadores o obreres de poca qualificació, que són els col·lectius que més han patit la crisi, han estat els vots a favor de Trump que li han permès guanyar aquestes eleccions, gràcies al seu discurs anti-globalització i anti-"establishment”.

Font: elaboració pròpia.


Com encarrilarà Donald Trump la seva presidència? Complirà les promeses electorals?

 Penso que és molt complicat que Trump pugui aplicar tot això que ha dit que farà. Primer perquè té el Partit Republicà, pel qual es presenta, que no li posarà les coses fàcils, començant pel seu Vicepresident Mike Pence, una persona ultraconservadora que en les primàries del Partit republicà va donar suport a Ted Cruz. Per tant, el seu propi partit frenarà des del Congrés i des del Senat (on tenen majoria) tot allò que Trump vulgui intentar i que el partit en discrepi. A més a més, hi ha aspectes que ha dit Trump que són difícilment aplicables, com per exemple fer un mur entre els EUA i Mèxic i que el pagui Mèxic. És evident que l’Estat mexicà no acceptarà un mur i encara menys el pagarà, i no crec que a Trump li interessi entrar en un conflicte amb el seu Estat veí. No crec tampoc que Trump aconsegueixi que els EUA sigui un Estat proteccionista, atès que el món està ple d’interessos i també li interessa mantenir-los amb Xina. El 2015 el comerç bilateral entre els dos països va ser de 600.000 milions de dòlars, possibilitats que es frenarien si els EUA posés aranzels als productes xinesos. A més a més, Xina ja ha dit que vol mantenir relacions comercials amb els EUA ja que són el seu segon soci principal després de la UE. No crec que a Trump li agradi tenir enfadat al gegant asiàtic tampoc. 

Ara bé, possiblement el rebuig a la Cimera de París contra el Canvi climàtic i tirar la política mediambiental per la seva banda, o bé forjar aquesta aliança amb Rússia per eliminar l'Estat Islàmic sí que són propostes que probablement podrà tirar endavant.


Donald Trump anunciant la necessitat de recuperar treball, exèrcit i fàbriques. Font: Todopuntadeleste.com


Quines conseqüències provocarà la seva elecció com a president dels EUA a la resta del món?

Crec que Trump tindrà 3 conseqüències molt greus, una pels EUA, una per Europa i una pel món, que són la influència dels valors, l’efecte “contagi” i la política ambiental, respectivament.

La influència de valors
Què ensenyaran als futurs i futures estatunidencs i estatunidenques? Quina educació tindran en una societat que té un govern que predica el racisme, el sexisme, la xenofòbia, i en la no acceptació de la democràcia? Ells veuran una societat intolerant i que no accepta les diferències dels altres, un país que et diran que tu vas davant d’un altre en funció del lloc on t’ha tocat néixer, on la persona, en aquest sentit, no té cap importància ni cap valor. Veuran que el govern electe considera que hi ha persones que són il·legals i que no poden formar part d’un país en un món que és de tots, o que senzillament per una determinada cultura tenen vetada la entrada a un país. Veuran com el seu president infravalora, menysprea i tracta a la dona com si fos un objecte al servei de l’home, com afectarà això a les agressions de gènere actualment tant lligades a un sistema patriarcal? Amb el senyor Trump, el masclisme surt reforçat. Intentarem ensenyar valors democràtics amb un senyor que només accepta les eleccions si les guanya i que li sembla bé no pagar impostos? “Em sembla intel·ligent” va dir Trump quan Hillary l’acusava de no haver contribuït amb la part que li tocava. Donaran capacitat crítica per saber que els impostos es paguen per millorar les condicions de vida de tota la societat? Seran capaços de veure que els rics han de pagar més a la societat perquè és gràcies a la societat que són rics?

L’efecte “contagi”
Pot ser que aquest fet insòlit i inesperat als EUA provoqui una victòria de l’extrema dreta a Alemanya (AfD) o del Front Nacional de Le Pen a França. La societat francesa i alemanya també estan força enfadades amb els governs actuals dels dos països per la gestió, per exemple, de la crisi dels refugiats. És possible que es provoqui aquest vot de rebuig al sistema polític actual i que es vulgui buscar una alternativa en l’extrema dreta. Sempre és més fàcil de fer quan hi ha un precedent, i ara els EUA ho podrà ser.

La política ambiental
El món té un greu problema ecològic: augmenta de temperatura, es desgelen els pols i la fauna mor; la contaminació provoca greus problemes de salut per les persones, tallem boscos (bona part del pulmó del planeta), generem residus i contaminem la terra i l’aigua, desertitzem territoris... I això ho provoca l’efecte humà tal com ho diuen 375 científics, entre ells diversos premis nobels, expressant que el canvi climàtic és una realitat. Trump nega que això sigui així, EUA trencarà els acords de París i començarà a aplicar la seva política ambiental impulsant la indústria del carbó. Si EUA que juntament amb Xina són els països amb més emissions de gasos contaminants no aplica una política ambiental rígida a favor de les energies netes, el món tindrà dos problemes: l’ecològic (que ja el tenim) i, a més a més, la inconsciència per no adonar-nos que existeix el primer i no fer res per canviar-lo.



Fonts utilitzades:

BARBETA, JORDI; Anàlisi: “Compte, que Trump no és el pitjor”, Diari La Vanguardia, 13/11/2016, pàgina 9.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada