Les ciutats del futur

Per @MarcTnica

Aprofitant l’auge de les noves tecnologies, grans empreses han descobert un nou mercat on expandir-se. És el que elles mateixes anomenen ciutats intel·ligents o, en terminologia anglesa, Smart Cities. Durant la darrera setmana, del 15 al 17 de Novembre, a Barcelona, s’ha celebrat el congrés mundial ”Smart city expo” on institucions públiques i privades d'arreu hi han exposat les seves novetats entorn aquest nou camp que es troba en un moment idoni de desenvolupament. Robots policies, depuradores d'aire i bicicletes elèctriques eren algunes de les moltes propostes que es van poder veure.

El concepte Smart city

El concepte de ciutat intel·ligent fa referència a un tipus de ciutat moderna, capaç d’adaptar-se a les necessitats dels seus ciutadans i respondre-hi adequadament amb total efectivitat. Es desenvolupa en un marc teòric, mal definit, que no correspon a una idea concreta sinó a un conjunt de projectes que presenten unes bases comunes: sostenibilitat, comunicació, eficiència, tecnologia i progrés.

Les smart cities són molt més que una renovació de les ciutats o una aplicació de les patents tècniques. Tenen un rerefons ideològic molt fort, nascut durant l’època de major crisi. Aposten per una menor participació de l’administració i les empreses, que són substituïdes per una implicació total dels ciutadans. Un canvi del sistema capitalista institucional a un capitalisme de base, que manté un ritme de consum i de vida molt elevats, però que dóna més importància a la creativitat, a la col·laboració i a les bones idees. Exemples quotidians d’aquesta idiosincràsia són més presents del que ens pensem en el nostre dia a dia . És el cas de plataformes de contactes de pisos turístics que substitueixen els hotels o els cotxes compartits, que substitueixen els trens i altres transports.

Zona de l'Smart city expo de Barcelona. Font: Aragon Valley 

Negoci o progrés

Tot això suposa una important mobilització d'instrumental i personal dedicat únicament i exclusiva a fer-la o, com a mínim, a presentar-la com una realitat física i tangible. No és d’estranyar que marques com Microsoft, Bosch, o BMW apostin per aquests tipus d’iniciativa. I és que darrera d’una idea sempre s’hi troba una gran fortuna. La renovació de les ciutats és inevitable. Les societats progressen, i ho fan al ritme que marquen les multinacionals ja que disposen del control de la majoria de recursos. Es presenta, per tant, una doble moralitat: progrés o negoci. Que en els darrers anys, grans marques automobilístiques hagin començat a apostar pels vehicles de motor elèctric, no és conseqüència exclusiva d’un sobtat intent per part seva d'acabar amb el canvi climàtic. La línia que divideix aquests dos estants ètics és molt fina i sovint indistingible, el que presenta una enorme dificultat a l'hora d'escollir allò que realment ens serà beneficiós i diferenciar-ho del que és simple brossa propagandística.

Un projecte de llarga durada

Un altre problema afegit és la diferència de creixement entre el món científic i el món social. Mentre que la ciència i l’enginyeria avança de forma exponencial, la societat es manté estancada en els diferents dubtes morals i culturals. El que és nou i sobretot el que és diferent espanta. No existeix ni una legislació ni una educació adaptada a un canvi de forma de vida tan sobtat. Per tant, les smart cities són projectes de llarg termini o simplement una moda passatgera, el reflex d’una classe social acomodada que no té en consideració les persones que viuen en condicions més precàries.

La tecnologia té un preu, un preu econòmic i sobretot un preu humà. Els diferents components electrònics usats en els invents provenen de zones del món explotades, amb situacions d’esclavatge i violència extrema que ens passen desapercebuts però que són una realitat. No obstant, és cert que hi ha empreses que aposten per matèries respectuoses, que miren l’arribada de l’era digital com un raig d’esperança per començar a canviar certs aspectes que consideren inacceptables. Poc escoltades i tatxades d’utòpiques per aquells que intenten imposar un sistema basat en el màrqueting i que busquen el benefici propi o dels més propers. És a través d'aquests segell de qualitat, que la població té el poder de decidir com vol que sigui el seu model de ciutat. El ventall de possibilitats és tan ampli, que es fa difícil pensar que existeix un únic camí o via de desenvolupament. Ens trobarem una gran diversitat globalitzada.

Robot policia. Font: Marc Túnica 

Un esbós factible

L’Smart city és un esbós. Un esbós factible; s’hi troben propostes interessants, que s’allunyen de les pel·lícules de ficció dels anys seixanta, però que no són suficientment properes a una societat mal preparada. Ens cal tenir les idees clares, redefinir-nos amb el progrés i invertir en ciència i tecnologia real, que ajudi a les persones i que trobi resposta a les preguntes més intricades, i destapi preguntes encara més difícils que ens permetin evolucionar. Una bona planificació és essencial. L'ajuda dels ajuntaments, governs i les institucions públiques també. La col·laboració no és una simple opció, és una necessitat vital. Només així farem el que sembla impossible possible. Només així haurem assolit un món intel·ligent.


Fonts utilitzades:
Libro blanco smart cities: http://www.innopro.es/pdfs/libro_blanco_smart_cities.pdf
Nacho Mas: @nacho_mas
Ajuntament de Barcelona: http://ajuntament.barcelona.cat/estrategiadigital/cat