Aquest darrer mes he estat llegint "Optimismo para periodistas", ja que havíem de realitzar un treball sobre aquest llibre a la carrera. Es tracta d'un llibre escrit pels periodistes Miquel Pellicer i Marta Franco que parla sobre les possibilitats que neixen per al periodisme en aquesta nova era digital. En general, és una lectura molt recomanable per qualsevol periodista o estudiant de periodisme que tingui interès per saber què li espera durant els propers anys i quines facetes hauran de millorar per adaptar-se correctament a aquest nou medi.
Els autors dediquen un dels capítols del llibre a parlar sobre els nous formats i les noves plataformes periodístiques que han començat a sorgir durant els darrers anys, i en un dels apartats parlen d'una cosa anomenada Newsgames. Bàsicament es tracta de realitzar la funció informativa pròpia del periodisme a través d'una plataforma molt més interactiva com són els videojocs. Com a estudiant de periodisme, per una banda, i gran aficionat als videojocs, per l'altra, el concepte va captar la meva atenció a l'instant.
Videojocs i periodisme: camins paral·lels amb direccions oposadesSovint s'identifiquen els videojocs com un producte destinat exclusivament a l'entreteniment, però hi ha molta gent que defensa públicament el paper dels videojocs com una nova manera de comunicar o com un nou art. Algun dia parlaré més extensament sobre això. Per tant, podríem dir que dins el debat ideològic que existeix en la indústria i en l'audiència videojugabilística ja es contempla que els videojocs exerceixin una funció alternativa a l'entreteniment, que siguin capaces de comunicar un missatge. De fet, durant els darrers anys, molts desenvolupadors independents han produït videojocs que exploren aquestes proposicions teòriques i intenten comunicar un missatge.
En canvi, quan parlem de periodisme pensem sempre en les quatre principals plataformes: Premsa escrita, Televisió, Ràdio i, cada cop més, Premsa Digital. Ens costa imaginar l'acció periodística més enllà d'aquestes fronteres. Tot i així, com ens demostra "Optimismo para periodistas", existeixen alternatives, i cada cop són més populars. Potser el debat no està tan avançat com en el cas dels videojocs perquè el periodisme és un món que existeix des de fa segles, i la irrupció digital ja ha produït uns canvis molt importants que encara ara s'estan digerint; mentre que la indústria del videojoc pràcticament ha nascut amb aquesta nova era digital, i al ser un mitjà molt jove, encara s'està definint ideològicament, raó per la qual les coses canvien tan ràpidament.
És curiós observar que tan els videojocs com el periodisme estan realitzant un camí paral·lel, però amb direccions oposades: Els videojocs intenten explotar la interactivitat amb els consumidors de la qual ja disposen per tal de transmetre alguna cosa més que entreniment, unmissatge; d'altra banda, el periodisme està descobrint aquesta interactivitat amb el públic i intenta maximitzar-la i explotar-la per tal de portar el seu missatge informatiu i interpretatiu de la realitat d'una manera més lúdica. Considerant això, no és d'extranyar que algú pensés que els videojocs eren la plataforma idònia per dur a terme la funció periodística.
Cutthroat Capitalism (2009) ens converteix en pirates somalís. Font: Hipermediaciones
Els Newsgames: realitats emergents o alternatives massa cares?Com ens explica Scolari al seu post "Newsgames (o el juego de la información)", on analitza el llibre "Newsgames: Journalism at Play", el concepte de newsgames va ser introduït per Gonzalo Frasca, autor de dos dels newsgames més coneguts: Madrid (2004), inspirat en els atemptats de Madrid de l'11 de Març de 2004, i September 12th (2003), una simulació, on no es guanya ni es perd, de les conseqüències de les intervencions militars contra terroristes. Scolari també ens parla d'un altre newsgame molt conegut: "Cutthroat Capitalism" (2009), realitzat per Wired, que ens posa en la pell d'un capità pirata somalí, la misió del qual és capturar vaixells amb cargaments i tripulació i després negociar un rescat.
El portal "Games for change" agrupa una gran quantitat de Newsgames, per aquells interessats. Alguns d'ells, com "NarcoGuerra" (2013, desenvolupat per Game The News), que ens posa al control de la força policial mexicana en plena Guerra de les Drogues contra els càrtels mexicans; o "Endgame: Syria" (2012, desenvolupat per Auroch Digital), un joc d'estratègia sobre la Guerra de Síria, des del bàndols dels rebels, que posa a prova la moral a l'hora d'acceptar unes decisions o unes altres (Quin cost té la pau?); estan disponibles en aplicacions mòbils. També crec que cal destacar el newsgame "Syrian Journie", creat per la BBC, que ens posa en el paper d'un migrant siri que intenta fugir de Síria per arribar a Europa, on el joc es fonamenta en un sistema de decisions. A Espanya també tenim Newsgames: Pedro Sánchez Simulator 2016 és un newsgame amb intencions més aviat satíriques que ens posa en la pell de Pedro Sánchez després de les primeres eleccions espanyoles del 20 de desembre, amb l'objectiu de formar un govern alternatiu.
September 12th (2013) és un dels newsgames més coneguts, creat per Gonzalo Frasca. Font: The Atlantic
Com hem vist, existeixen bastants videojocs amb un missatge més o menys polític; inclús un mitjà important com és la BBC n'ha produït un. Per tant, els newsgames són una realitat. Ara bé, quin és el seu límit? Arribaran a ser una tendència important dins del món dels videojocs o dins el món del periodisme (o dins de tots dos), o bé es quedaran com una opció minoritària, sense gaire més presència futura que l'actual?
El principal handicap d'aquesta opció com a alternativa real al periodisme tradicional és el mateix que tenen altres modalitats de periodisme més estabilitzades com poden ser el periodisme d'investigació o el periodisme de dades: són modalitats que requereixen grans inversions de diners i, sobretot, de temps, dos recursos que en els mitjans actuals són ben precaris. És obvi que no podem crear newsgames per a cada notícia que succeeix: la feina que hi ha darrere la creació d'un videojoc, per molt simple que sigui, és immensa.
Malgrat tot, no ens hem de resignar completament: amb els newsgames hem conegut una nova manera d'implicar al públic d'una manera molt més activa sense renunciar a la nostra labor periodística ni al nostre objectiu d'explicar la realitat. No podem endevinar el futur, no podem saber si, finalment, aquesta serà una modalitat realment utilitzada; l'únic que podem fer, ara mateix, és intentar apostar per alternatives com aquestes i potenciar la participació i el contacte amb l'audiència.
Fonts utilitzades:
FRANCO, Marta; PELLICER, Miquel: "Optimismo para periodistas. Claves para entender los nuevos medios de comunicación en la era digital". Barcelona, 2014. Editorial UOC.
SCOLARI, Carlos A.: "Newsgames (o el juego de la información)", Hipermediaciones.
DALMAU, I.; SUCASAS, Á. L.: "Gonzalo Frasca: “Los videojuegos son un cañón láser cargado de futuro; la educación no ha cambiado en 25 siglos” ", El País, One (Vodafone).
Yorokubu (@YorokubuMag): "Newsgames o el reto de jugar a informarse", Animal Político.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada