TRUMP PRESIDENT. I ara què?

Per Marc Gallifa (@MarcGFillat), Marc Montalà (@mmontala10), Marc Túnica (@MarcTnica) i Marc Vilajosana (@MarcVilajosana)

Donald Trump en un acte de la seva campanya electoral. Font: Viquipèdia 

El passat 8 de novembre es van celebrar les eleccions presidencials als EUA, les quals va guanyar el candidat republicà Donald Trump. Aquesta elecció ha provocat moltes reaccions de tot tipus arreu del món, atès que Trump, durant la campanya electoral, ha defensat propostes com la de construir un mur a la frontera entre els EUA i Mèxic, fer deportacions massives d’immigrants il·legals o bé investigar a fons el cas dels correus de Hillary Clinton. Avui, ens plantegem tres qüestions sobre la presidència de Trump.

Què en penses de l'elecció dels ciutadans estatunidencs de Donald Trump com a president dels EUA? Per què creus que l'han escollit?

Marc Gallifa: A EUA s’han perdut 5 milions de llocs de treball industrials i s’han tancat 60.000 fàbriques en els últims 15 anys, hi ha molta gent que s’ha vist perjudicada per aquesta crisi, però en extensió per aquest procés de globalització. I qui són els culpables de la globalització i, en conseqüència, de la precarització de la vida de les persones? Doncs “l’establishment” que ha governat aquest darrers anys i que són els defensors de la globalització. Aquestes classes treballadores, les classes obreres de poca qualificació que han estat les més discriminades els últims anys, han estat els vots a favor de Trump que li han permès guanyar aquestes eleccions, gràcies al seu discurs “anti-globalització” i ”anti-establishment”.

Marc Montalà: Els resultats han estat molt inesperats tant a nivell nacional, com a nivell internacional. En els últims mesos es veia com a clara guanyadora Hillary Clinton, que tot i els seus problemes amb el FBI, la gent continuava confiant amb ella. No obstant, aquí es va poder veure la clau de les eleccions; el vot ocult. El vot ocult va ser, des de el meu punt de vista, la clau d’aquestes eleccions. Els ciutadans més patriotes dels Estats Units, fidels a l’època de Reagan i els Bush, són persones les quals la majoria no han mostrat a qui votarien, i a l’hora de l’elecció, han votat a Donald Trump. Apareixen sobretot a la zona de Texas. Si analitzem el mapa en el que es veu el repartiment dels vots s’observa  com Texas es manté republicana, però a això li hem d’afegir la pèrdua d’Estats clau per als Demòcrates, com Florida, que ha passat a mans dels Republicans.

Marc Túnica: Trump s’ha vist beneficiat pel sistema electoral Americà que ell mateix qüestionava, pel show mediàtic i publicitari, pel joc de la por i per la mala fama que es desprèn de la classe política i en especial dels Clinton. Una campanya electoral basada en l’atac personal i en la desacreditació mútua no és o no hauria de ser la manera de fer dels qui ens han de representar.

Marc Vilajosana: Molta gent donava per suposat que Clinton guanyaria les eleccions, però al final, malgrat superar a Trump en vots, el republicà serà el nou president dels EUA. Al final, el missatge de Trump ha calat en els ciutadans americans de classe treballadora; aquells qui se sentien traïts i abandonats pel partit que tradicionalment es preocupava per ells, el partit Demòcrata. El contrast entre la preferència per Donald Trump al sud del país i les protestes en contra del republicà, després de ser escollit, al nord del país, evidencien la clara ruptura ideològica entre els estats del nord i els estats del sud. 

Mapa electoral de les eleccions presidencials de 2016. Font: Viquipèdia

Com encarrilarà Donald Trump la seva presidència? Complirà les promeses electorals?

MG: Penso que és molt complicat que Trump pugui aplicar tot això que ha dit que farà. Primer perquè té el Partit Republicà, pel qual es presenta, que no li posarà les coses fàcils, ja que no estan d’acord en tot el què vol fer Trump. Algunes coses podrà fer, penso que la política ambiental i l’aliança amb Rússia seran mesures possibles i viables, en canvi no crec que el mur ni tampoc el proteccionisme que vol establir, tenint en compte els interessos que té EUA amb Xina, sigui capaç de transformar-se, i més sent la societat i el sistema actualment més liberal de tots.

MM: De moment Donald Trump té un punt a favor el qual influirà molt en aquests dos primers anys de legislatura: la majoria republicana a les cambres. No obstant això, si observem la campanya electoral, els republicans estaven (i estan) molt dividits a l’hora d’escollir representant, ja que molts militants del partir eren favorables a Ted Cruz. Altres directament van decidir no mostrar cap mena de suport cap a Donald Trump, la qual cosa fa veure que el suport cap al futur president no serà total. Si no té un suport total, no podrà dur a terme totes les seves propostes electorals. L’eliminació de la reforma de la sanitat impulsada per “l’administració Obama”, juntament amb les deportacions dels immigrants il·legals, semblen ser les mesures que es compliran en l’inici d’aquesta legislatura, ja que no està considerada una mala idea des del sector més conservador i patriòtic del Partit Republicà.

MT: Hem de pensar que no està sol. Disposa d’un equip de gestors i sobretot d’una oposició molt forta tan de membres demòcrates com de sectors del seu propi partit. Les promeses buides i sense sentit que ha anat formulant durant la seva campanya demostren la falta de consciència política real de la societat, que dóna més importància a l’espectacle televisiu i a la persona que no pas a les seves polítiques. Poc a poc es veurà la inviabilitat de les seves propostes. La pregunta és: com respondran els seus votants?

MV: Donald Trump ha basat la seva campanya electoral en el populisme i el show mediàtic, i moltes de les seves propostes es basen en aquests mateixos elements. Diu Trump: “We’re gonna build a wall, and we’re gonna make Mexico pay for it!”. Com té pensat, primer, construir aquest mur, i segon, fer que Mèxic pagui? La proposta no té ni cap ni peus. Malgrat això, sí que hi ha propostes viables, com les deportacions massives d’immigrants, la destrossa del sistema sanitari impulsat per Obama o la no signatura del Tractat Transatlàntic pel Lliure Comerç (el TTIP), així com un gir cap a una política econòmica molt més proteccionista.

Fotografia, que data del 2007, de la frontera entre Mèxic (Tijuana) i els EUA (San Diego). Font: Viquipèdia

Quines conseqüències provocarà la seva elecció com a president dels EUA a la resta del món?

MG: Pot ser que aquest fet insòlit i inesperat a EUA provoqui una victòria de l’extrema dreta a Alemanya (AfD) o del Front Nacional de Le Pen a França i, per tant, es constati aquest efecte encomanadís respecta a EUA. La societat francesa i alemanya està també força enfadada amb els governs actuals dels dos països per la gestió, per exemple, de la crisis del refugiats. És possible que es provoqui aquest vot de rebuig al sistema polític actual i es vulgui buscar una alternativa a l’extrema dreta. Sempre és més fàcil que passi quan hi ha un precedent, i ara EUA ho podrà ser.

MM: Si analitzem les propostes que va prometre, els màxims dirigents europeus ja es poden anar oblidant del tractat de lliure comerç (TTIP), ja que l’economia proteccionista que planteja fa preveure que no signarà el pacte. En part és una bona notícia pel ciutadà europeu, ja que es van desplegar grans protestes en contra d’aquest tractat. La política proteccionista que presenta Trump és bastant complicada que la dugui a terme, a no ser que vulgui arruïnar el país. Si analitzem els negocis del mateix, es pot veure com depèn d’altres països, els quals són “enemics” del país. Si el que busca és portar els Estats Units a lo més alt de l’economia mundial, l’aïllament no és un bon principi. Ha de saber veure que el món és capitalista i que per aconseguir ser el primer, ha de ser capitalista. Les relacions amb Rússia provocaran que els conflictes militars en països com Síria augmentin, en conseqüència d’aquest acord militar que s’espera que es dugui a terme. Cuba és un dels grans afectats d’aquestes eleccions, ja que s’espera que les relacions tornin a quedar-se congelades. Finalment, cal esmentar que una de les mesures més comentada al llarg d’aquesta carrera electoral és l’aixecament del mur a Mèxic. És curiós que preocupi tant a la gent, sobretot l’europea i espanyola, quan aquí tenim la tanca de l’Àfrica del Nord.

MT: L’Europa actual no és gaire diferent a l’Amèrica de Trump. Trobaran diàleg en les diferències, no hi ha dubte. Em fa gràcia veure polítics espanyols mostrant-se completament contraris al mur amb Mèxic i callant quan es parla de la frontera amb Marroc, o portaveus del Partido Popular afirmant que el canvi climàtic és una farsa donant arguments completament inútils. Fot pena tanta hipocresia. El problema no és només  els Estats Units o la victòria de Trump; fa molt temps que el món té greus problemes medi-ambientals i humans.

MV: Després de l’elecció de Trump van sorgir moltes veus traient-li importància a l’afer, argumentant que el què passi allà és problema dels americans, no nostre. Estic completament en desacord amb aquesta afirmació. Primer, perquè, ens agradi o no, vivim en un món globalitzat, un món on tots estem interconnectats. I que un home d’extrema dreta i racista hagi arribat a esdevenir president d’un dels països econòmicament més important del món, sí ens afecta. Segon, l’efecte cadena: darrerament a Europa ja es començaven a mostrar signes del ressorgiment de l’extrema dreta: Le Pen a França, l’AfD a les regionals d’Alemanya o el FPÖ a Àustria són els exemples més coneguts, però no els únics. La victòria d’un candidat d’ideologia similar a aquests grups possiblement suposi l’auge de tots aquests nous partits i candidats d’extrema dreta arreu d’Europa. I per últim, però extremadament important: Trump és un negacionista del canvi climàtic. El planeta ja està en un moment crític, malgrat que, per fi, els dirigents mundials han començat a actuar (o com a mínim, s’ho plantegen) per evitar un desastre ecològic. Només faltava que arribés a la Casa Blanca un home que defensi que el canvi climàtic és un invent de Xina per baixar la competitivitat dels productes americans. La cosa no pinta bé.