La Pobresa Energètica és una realitat en moltes famílies del país. Font: banc d'energia
El passat 14 de novembre
una dona de 81 anys va morir al seu domicili a Reus a causa d'un incendi provocat per una vela. La particularitat d'aquesta notícia és que aquesta dona portava dos mesos amb la llum tallada, i les veles eren la seva única manera d'il·luminar-se per la nit. Arran d'aquest fet s'ha despertat una forta polèmica sobre la pobresa energètica. Però, abans de tot, què és la pobresa energética?
Segons l'Associació de Ciències Ambientals (ACA), la pobresa energètica és "la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir la vivenda en unes condicions de climatització adequades per a la salut (de 18 a 21ºC a l'hivern i 25ºC a l'estiu, segons els criteris de la Organització Mundial de la Salut)."
En la nostra societat, és comú que un fet polèmic porti a primera plana mediàtica una situació que s'està produïnt des de fa temps, com va passar a l'estiu amb el tema dels refugiats i la
fotografia d'Aylan o com ha succeït en aquest cas. Sens dubte, tant aquesta particularitat com el propi tema de la pobresa energètica genera àmbits de debat, i és per això que hem volgut tractar aquest tema al A Quatre Bandes d'avui.
Per què cal que es produeixin fets com aquests per adonar-nos de l'existència real del problema?
Marc Gallifa: Els
grans problemes estructurals de la nostra societat sempre es treballen des de
la base. Hi ha moltes associacions o ONG que vetllen per millorar cadascun dels
problemes que vivim avui en dia. Per sort, l’Ésser humà té la gran capacitat de
relacionar-se i d'agrupar-se per lluitar per una finalitat. Per tant, hi ha
projectes organitzatius, com Aliança contra la pobresa energètica, que
treballen dia darrere dia per aconseguir millorar aquesta situació. La real
perversió de tot això és que necessitem un fet greu o molt greu perquè els
mitjans de comunicació en facin notícia. La veritable causa és que anem a
buscar exclusives superficials i explosives que sorprenguin al consumidor, i
treballem poc l’essència de la notícia. No identifiquem les causes de les
problemàtiques, i si això no som capaços de fer-ho no podrem transmetre a la
gent la necessitat d’un canvi que millori la vida de les persones. I la responsabilitat
d’això és dels mitjans de comunicació, però també de cadascú; els mitjans
produeixen el què els hi comprem.
Nosaltres no enfoquem
el problema, no ens hi volem fixar; però girar el cap no servirà per
solucionar-lo. En conclusió, crec que cal que es produeixin fets com aquests
perquè nosaltres no exigim profunditat als mitjans de comunicació i perquè,
malauradament, el periodisme, majoritàriament, no és crític amb la societat o
amb el sistema en que vivim.
Marc Montalà: El problema de la pobresa energètica, no ha nascut aquesta setmana a nivell mediàtic, sinó que simplement ha ressuscitat. Si recordem aquest mateix any, la Generalitat de Catalunya va ser la primer comunitat autònoma que va promoure una mesura en aquest problema. Van intentar crear una llei per prohibir els talls de llum durant els mesos de novembre fins a març, l’anomenada “treva hivernal”. Aquesta llei va ser recorreguda pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. El problema d’aquest fet va ser que el ressò mediàtic, no va ser la suspensió de la llei, sinó que una periodista, Empar Moliner, va cremar en directe una Constitució, per representar com s’haurà d’escalfar la gent que no pot pagar la llum. Trobem també el primer cas mediàtic de la “pobresa energètica”. L’any 2009 el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va aprovar el “bono social”, el qual reduïa un 25% la factura de la llum, per famílies o persones que complissin tres requisits: tots els membres de la família a l’atur, pensionistes de més de 60 anys que cobren la pensió mínima o consumidors de baixa tensió amb potència instal·lada inferior a 3 KW. Aquesta mesura és insuficient, ja que si la renda de les persones és baixa, no té cap sentit aplicar-li un descompte, i menys del 25%, ja que la família seguirà sense poder-la pagar, i en el cas de la Rosa, seguir encenent veles. Aquestes accions que només són mediàtiques ens mostren que fins que una persona no ha mort, no s’ha analitzat bé aquest tema, ja que el propi cos de bombers reconeix que molts dels incendis a les llars són de famílies que pateixen la pobresa energètica. És molt trist que fins a dia d’avui, la reforma principal fos aquest descompte del 25%, xifra insignificant en qualsevol cas.
Marc Túnica: Un problema no existeix si no el veiem i el posem a debat, o no el patim nosaltres mateixos. La primera conclusió a la que s’arriba és que a través dels mitjans de comunicació no es dóna cobertura a casos similars de persones que viuen en situacions de pobresa extrema i que no poden cobrir les seves necessitats. Des del meu punt de vista, això pot succeir per dos motius: o són casos aïllats, o formen part del dia a dia i els assumim com un fet normal. És evident que no es tracta d’un cas aïllat, i que hi ha moltes persones que no poden pagar les seves factures. Això implica que es tracta d’un problema molt real, que portem arrossegant des de fa temps, i que encara no hem solucionat però sí que l’hem assolit com a efecte col·lateral ja que no representa cap tipus de notícia (novetat). El debat s’inicia quan succeeix un fet estrany i inversemblant: com és la mort d’una persona. Davant un estímul d’aquestes magnituds, els nostres cervells reaccionen i ens causen un malestar propi. Un sentiment de culpabilitat que omplim a través de diverses accions de conscienciació i opinió que ens permet creure’ns que hem fet quelcom per millorar la situació. Tot i així, la pregunta més important és; fins quan durarà aquest debat i si respondrem amb una solució a l’alçada de les circumstàncies.
Marc Vilajosana: Com a estudiant de periodisme, aquest és un tema que m'afecta directament. Sens dubte, la pobresa energètica és una realitat al nostre país: com ens informa
Público, les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ens revela que "un 11% dels nuclis familiars, compostos per més de cinc milions de persones, són incapaços d'escalfar-se en els mesos més freds, i un 9,4% té endarreriments en els pagaments de factures". Però no ha estat fins que ha mort aquesta persona que s'ha portat el tema a primera plana mediàtica. Com comentem a la introducció, va succeir el mateix amb l'Aylan i els refugiats. Això demostra que, moltes vegades, són els casos singulars, que involucren a persones amb noms i cognoms, les que realment converteixen una notícia o un succés en un tema d'actualitat. Vist a escala moral, és molt més greu que morin milers de persones a l'any per culpa de la pobresa energètica que no pas que en mori una en un cas aïllat; però traslladat al món periodístic, aquesta escala es desmunta. La mateixa notícia és molt més impactant quan el protagonista és una persona que no pas quan parlem de dades. L'estadística converteix les persones en números, i els números no acostumen a ser notícia. En definitiva, malgrat que moralment no pugui estar d'acord amb aquesta actuació de la societat, sí que és cert que casos aïllats com aquest provoquen que temes importants com ho és la pobresa energética aconseguiexin en ressó i el debat mediàtic que realment mereixen.
Relació entre la pobresa energètica i les grans empreses energètiques espanyoles (2015). Font: La Directa, infografia de Gerard Casadevall
Quina és la causa fonamental de la pobresa energètica? Com es pot millorar?
MG: Darrere
d’aquesta problemàtica hi ha la crisi de l’electricitat. Una crisi d’Estat i de
voluntats polítiques que afavoreixen a unes determinades empreses que dominen
el mercat i que l’últim que tenen en consideració són les persones. El mercat
de l’electricitat està controlat fonamentalment per ENDESA, IBERDROLA i GAS
NATURAL FENOSA que només amb els primers 6 mesos de 2016 van fer un benefici
total de 4.154 milions d’euros, i des de l’inici de la crisi han guanyat,
aproximadament, 60.000 milions d’euros. Mentrestant, el preu de la llum ha
pujat un 24,6% i ha pujat 14,75€ com a mitjana per usuari en els últims 6 mesos,
segons FACUA.
La conseqüència
de tot això és una greu pobresa energètica que afecta directament a les
persones, com a aquesta dona de Reus. Persones que no arriben a cobrir totes
les despeses per poder viure (llum, aigua, lloguer o deutes, menjar...), i que
han de deixar de pagar la llum. Si no paguen,
aquestes empreses tallen el subministrament elèctric i et deixen sense llum o
sense calefacció a l’hivern.
L'única solució que crec que és possible
es basa en la consciència de la gent. Les persones hem de conèixer el problema
i implicar-nos activament en la solució. Per començar, cal donar informació crítica i argumentada sobre els problemes que patim a la societat. Cal canviar aquest sistema oligopolístic de grans empreses que dominen el mercat i potenciar i donar avantatges a les empreses ètiques que utilitzin energia verda per contribuir a la sostenibilitat del món. I, finalment, lluitar per un canvi de conjuntura econòmica amb un sistema basat en les persones que no permeti situacions infrahumanes com les provocades per la pobresa energètica. Fins que com a societat no ens adonem d'això, no podrem realitzar un canvi substancial que dignifiqui la vida de tothom.
MM: Per poder millorar aquest problema seria necessari que es prohibís totalment qualsevol tipus de tall de llum. Les empreses energètiques en aquests casos no depenen de l’Estat, sinó dels ajuntaments. Els ajuntament són els encarregats de tenir present qui queda sotmès a la “pobresa energètica”, o qualsevol altre desgràcia possible a nivell social i econòmic, per així, en aquest cas comunicar-ho a l’empresa elèctrica corresponent. Així doncs, el propi ajuntament també ha d’oferir, a la família o persona afectada, els corresponents serveis socials dels quals disposa. Per poder millorar aquest problema s’ha de complir sempre aquest reglament. Una solució no és que les parts es culpin entre si, com ha passat en aquest cas. Si hi ha hagut aquest problema, s’ha d’analitzar que s’ha fet malament i que poder fer perquè no es torni a repetir. És cert també, que en aquest cas, la Generalitat té raó i qui s’equivoca és l’empresa, tot i que no queda del tot clar el paper de l’ajuntament, ja que diu que no sabia de la situació de la dona.
Seguint aquestes regles esmentades anteriorment, l’únic que s’evitarà es el risc d’incendi en famílies que pateixen la pobresa energètica. És molt important que es tingui el control de la població, per saber qui viu en condicions precàries i posar-se en contacte amb ell per evitar problemes d’aquest tipus.
Finalment cal demanar, que les empreses elèctriques que pateixen impagaments , si la persona està en les condicions de la llei del 2009 o pitjors, aquelles persones han de declara que no poden fer res, l’empresa no ho ha de poder i recórrer, i l’ajuntament (juntament amb els serveis socials) ha “d’estendre la mà” a la família per ajudar-la a sortir del problema.
MT: Ens trobem en una situació política inestable. Existeixen
dos fronts oberts: per una banda, el problema de la pobresa energètica, i per
una altra, la falta d’organització de l’administració pública i el conflicte
polític. No és viable que una persona visqui sense llum i, malgrat el culpable
pugui ser la pròpia companyia de subministrament, les institucions públiques no
li garanteixin els mínims necessaris. Que no apareguin responsables reals i que
es passin la pilota els uns als altres demostra les mancances i la
desorganització del sistema. Interposar qüestions polítiques a necessitats
bàsiques no és, en cap cas, una acció digne d’un país democràtic on l’estat de
benestar ha de treballar per tots i cadascun dels seus ciutadans. Els drets
bàsics de les persones s’han convertit en un negoci i en una moneda de canvi,
un joc molt perillós.
Portem anys veient com flueix la privatització dels serveis
més bàsics. Persones que abans ostentaven un càrrec polític de gran
importància, avui formen part dels consells executius de grans enginyeries i
elèctriques. La realitat supera la ficció i el que podria semblar una sèrie de
Netflix està succeint ara mateix. La solució és senzilla. Més transparència, acordar
uns mínims intocables i innegociables i una major o una total intervenció de la
societat o dels seus representants.
MV: Sobre les causes de la pobresa energètica no m'hi pararé gaire estona. Aquest article de eldiario.es, construït a partir de l'estudi "Pobreza, vulnerabilidad y desigualdad energética" realitzat per l'Associació de Ciències Ambientals (ACA) amb dades fins el 2014, ja dóna una informació molt més completa i fiable de la que jo pugui donar. Simplificant les coses, podríem dir que la pobresa energètica que viuen actualment tantes famílies a Espanya es deu a la combinació de dos factors: el primer, la crisi econòmica, que ha provocat pèrdues de treball massives i reduccions de rentes familiars. El segon, la privatització de serveis energètics, com l'aigua o el gas, fet que provoca que empreses privades (amb alts càrrecs polítics als seus consells d'administració) puguin manejar els preus d'aquests serveis bàsics al seu gust. Això és el que ha provocat un augment dels preus d'aquests subministraments i que tantes famílies no els puguin pagar.
Coneixem la realitat actual. Però què podem fer per canviar-la? Què podem fer per evitar la pobresa energètica? Encara que no ho sembli, els consumidors també tenim alternatives. Una d'elles és Som Energia, una cooperativa d'energia verda sense ànim de lucre. Com a consumidors tenim el poder de decidir com volem gastar els nostres diners, i quin tipus d'energia volem consumir. Aquesta és una de les alternatives. El passat 17 de novembre, van publicar un article on deixava ben clara la seva postura respecte la pobresa energètica. Però els consumidors no som els únics que hem d'esforçar-nos per canviar. Des de les institucions polítiques també s'han de fer esforços per arreglar aquest tipus de situacions, i no donar-se la culpa els uns als altres. I alguns pasos s'han fet. Com vam publicar a Què me'n dius, el govern municipal de Barcelona va apostar el passat juliol per la creació d'una empresa de compra-venda d'electricitat produïda per plaques fotovoltaiques de particulars. Aquestes accions provoquen, d'una banda, que s'aposti per una energia neta i renovable, i per l'altra, reduir el poder de les grans empreses energètiques i elèctriques que ara mateix són les que tenen el poder real.
Infografia sobre les dades de la pobresa energètica (2015). Font: La Directa, Infografia de Pau Fabregat
Fonts utilitzades:
.JPG)
